De Bach a Bach
J.Ch.Bach Simfonia op.3 núm.1
J.S.Bach Suite orquestral BWV.1067
J.Ch.Bach Simfonia op.6 núm.6
J.S.Bach Cantata BWV.209

L'abril de 1853 Mendelssohn aconseguí que es fes realitat un monument a J.S.Bach. Allí es trobà amb R.Schumann i un vellet de 84 anys “àgil, amb canes i de cara expressiva” anomenat W.E.F. Bach, nét de l'homenatjat i considerat l'últim membre d'una gran dinastia de músics: els Bach.

El més gran representant de tota aquesta família és sense dubte Johann Sebastian Bach, de qui escoltarem la seva Suite orquestral núm 2 BWV 1067 per a flauta i cordes i la Cantata BWV 209 “Non sa che sia Dolore” per a soprano i orquestra com a mostra de la seva gran producció en el gènere instrumental i vocal. Molts dels seus fills foren músics i compositors, amb més o menys fortuna: d'ells hem triat Johann Christian Bach per a introduir les dues obres del seu pare amb dues de les seves simfonies en versió per a cordes: la Simfonia op.3 núm.1 i la Simfonia op.6 núm.6. Aquest gran músic realitzà gran part de la seva vida musical a Londres i la seva música va servir de pont a l'estil clàssic influenciant fins a un jove Mozart que descriví la seva mort com “una pèrdua per a la música”. J.Ch.Bach va ser el petit dels fills de J.S.Bach, cosa que d'entrada el portà a sentir l'estil musical del seu pare com a “arcaic i allunyat”; estudià a Itàlia, cosa que queda evident en la forma de la seva gran producció de simfonies.

Realment tota una família plena de músics i de música per gaudir.

Subscriu-te al butlletí
Enviar Subscripció
Baixa del Servei

Copyright © 2013 OCT48

Avís legal