Haydn i Beethoven
J. Haydn (1732-1809) Simfonia núm. 99
L. v. Beethoven (1843-1907) Concert per a piano núm. 1
Daniel Ligorio, piano

Les relacions personals entre mestres i alumnes sempre són un aspecte divers i que moltes vegades va canviant amb els anys i l'esdevenidor personal de cadascú. Sigui quina sigui el que és cert és que per sort tots hem après d'altres persones i l'aprenentatge ens ajuda a anar fent el nostre camí.

Una de les relacions de mestre i alumne curioses en el món musical és la de J. Haydn i L. v. Beethoven. Beethoven estudià dos anys amb Haydn, en un moment en que el mestre estava potser per a altres coses, portant la relació a un “vull però no vull”, una relació complicada entre un mestre ja gran i un alumne totalment impetuós. Però amb els anys l'admiració va ser mútua: la de Haydn vers la música de qui va ser deixeble seu i la de Beethoven cap a Haydn. "Beethoven es refereix indefectiblement al seu vell mestre en termes de reverència, considerar-lo com l'equivalent de Mozart i Bach”. (M. Salomon)

El programa que us proposem està centrat en aquests dos grans músics i que aportaren tant a la història i el desenvolupament de la música, J. Haydn i L. v. Beethoven.

La Simfonia núm. 99 de J. Haydn forma part de les anomenades Simfonies London, obres d'encàrrec en les seves visites a Londres organitzades per Salomon. Estrenada amb ell mateix dirigint des del clave és una música que ens mostra plenament el gran desenvolupament que donà el mestre a la forma simfonia: lluminosa, plena de colors, canvis juganers i punts dramàtics fan d'aquesta simfonia una de les més considerades dins de la seva producció.

L. v. Beethoven estrenà públicament a Praga el 1798 amb ell mateix com a solista el seu Concert per a piano núm. 1. En realitat no era la seva primera partitura en el format de concert per a piano i orquestra, si no la tercera, però per raons de publicació està catalogat com a concert núm. 1. Dedicat a la seva alumna la comtessa Anna Luisse Barbara “Babette”, Beethoven encara no s'havia decantat per una idea de teixit comú entre piano i orquestra i encara hi ha una distància respectuosa entre els dos. Tot i així el públic de Praga va reaccionar favorablement i amb sorpresa. Tot i ser una obra “primerenca” del compositor, i que respecta bastant els cànons de l'època, aquesta música ja mostra inicis de la seva revolució musical tant d'expressió com en les estructures.

En aquesta ocasió us presentem les dues obres en versions escrites per a cordes.

I tal com va dir el filòsof: “no és el deixeble més que el mestre ni a l'inrevés; un cop instruït tot deixeble pot arribar a ser un nou mestre, sols caldrà fer el seu camí”

Subscriu-te al butlletí
Enviar Subscripció
Baixa del Servei

Copyright © 2013 OCT48

Avís legal