Un dels texts que més han inspirat a compositors de totes les èpoques per escriure part de la seva música és, possiblement, el de l’Stabat Mater. Potser pel seu significat religiós o simplement per la proximitat humana que comporta un text que parla del dolor d'una mare. Música escrita per acompanyar les dates de Setmana Santa.

En el concert que us presentem hem intentat reflectir aquesta visió des del punt de vista de dos músics catalans del segle XVIII: Josep Pla i Carles Baguer. Obres potser d'influència d'un músic com Pergolesi, però dins el món sonor de cadascun d'ells. Josep Pla com a músic més viatger per les corts europees i per tant més sensible a rebre influències de tota la música que s'estava gestant pel continent, i Carles Baguer, barceloní que ha esdevingut amb els segles el màxim exponent del clacissime català.

L'obra Stabat Mater de Josep Pla ha estat recuperada recentment, música d'una gran intensitat tràgica va ser dedicada al compte de Peñaflorida i està escrita per a soprano, cordes, trompes i continu. I com a recuperació, mica en mica, del nostre patrimoni, la Simfonia en Do de Josep Fàbrega. Per a introduir cadascuna d'aquestes peces, dues obres instrumentals: la Simfonia núm.5 de Carles Baguer, potser el nom més conegut dels compositors catalans del clacissisme, i la Obertura de Sesostri de Domènec Terradellas, músic que es desenvolupà per diferents corts europees i que fou considerat un gran compositor d'òpera a l'alçada de Pergolesi o Haendel, fins al punt ser considerat per Rosseau com a model de música natural i de bon gust.