Hadyn va desenvolupar la seva carrera bàsicament com a mestre de capella i de cort treballant de mestre de capella pel compte Morzin i per als prínceps hongaresos Esterházy, sobretot per Nikolaus Esterházy el seu principal mecenes a Àustria-Hongria. El Stabat Mater (Hob. XX bis) el va escriure el 1767, al cap de sis anys d'estar al servei dels Esterházy.

És l'obra religiosa que més èxit i difusió va tenir en vida del compositor. Concebuda amb sentit litúrgic, porta com a subtítol Sequentia, in Festo Septem Dolorum (Seqüència, per a la Festa dels Set Dolors de la Verge Maria). Expressa un sentiment religiós profund i una bellesa serena.

La meitat dels catorze moviments dels que consta estan en tonalitat menor i la majoria dels tempos són lents. Però el final en forma de fuga, parla de la resurrecció (amb les paraules Paradisi, gloria... Amen), protagonitzat per la soprano amb un rol compromès, al que s'afegeixen al final el cor i els altres solistes, presenta una atmòsfera més alegre, optimista i d'esperança.