El Divertimento és una forma musical que va ser molt popular en el segle XVIII, composada per a un nombre petit d'instruments i normalment amb un estil desenfadat i alegre, una diversió musical. Els estudiosos parlen de que Haydn agafà aquesta forma com a pas al seu desenvolupament del quartet de cordes.

La primera part d'aquest concert està dedicada a la integral dels Divertiments per a cordes de W. A. Mozart. Escrits a Salzburg a l'edat de 16 anys són un conjunt de tres obres sols amb instrumentació de cordes i que esdevenen part de la memòria de qualsevol instrumentista de corda per la combinació de gran bellesa dins l'aparent senzillesa de la seva música. Sols cal agafar les paraules d'Alfred Einstein al referir-se a un d'aquests divertimentos: “una obra mestra de mestres, a l'escala més petita possible”.

Una de les característiques del segle XX és la recerca d'inspiració en les èpoques passades. Ens tornem a trobar Suites, Concertos Grossos i Divertimentos adaptats al llenguatge de l'època i idees estilístiques de cada compositor. I és en aquests paràmetres que ens trobem una de les obres per a cordes potser de més excel·lència: el Divertiment per a cordes de B. Bartok, amb una força, colors i energies rítmiques que arriben a punts que podríem anomenar únics. Un concert on l'energia dels sons tradicionals hongaresos entra ja sense pausa des del primer minut.