Quan ens referim quotidianament a un estil hongarès sovint fem referència a un estil lliure i desenfadat de tocar i amb una sonoritat molt arrelada a una terra, Hongria. Una terra amb una tradició musical clarament marcada per la cultura gitana.

Durant el segle XX són molts els compositors que encapçalats per Kodály i companyia han investigat, recuperat i posat al dia en les seves composicions bona part de la música tradicional d'aquest país, ja sigui directament arranjant peces tradicionals o inspirant-se en elles per elaborar les seves composicions.

En el programa d'avui veurem part d'aquesta riquesa musical i com queda reflectida la seva energia en la música de molts dels seus compositors. Per començar dues obres d'inspiració directa en antigues danses o melodies del país: la Partita all'ungaresa de F. Farkas, obra inspirada en melodies del segle XVI per part d'un dels més importants compositors del país i dedicat en cos i ànima a investigar la seva cultura. I el Divertimento op. 20 de L. Weiner, considerat el Mendelssohn hongarès i que no va renunciar mai a una escriptura melòdica romàntica.

Amb ells una obra del compositor hongarès per excel·lència: B. Bartók. El seu Divertimento per a cordes és una de les grans obres per a orquestra de cordes. Energia, imaginació, colors, ritmes, melodies… tot combinat en una música d'inspiració d'arrels rústiques i que ens trasllada a tot un món de sensacions. Ja per acabar el concert res millor que un petit recull de les Danses Hongareses de J. Brahms.

Un concert on l'energia dels sons tradicionals hongaresos entra ja sense pausa des del primer minut.