Hem actualitzat la política de privacitat i "cookies" per adaptar-nos al Reglament General de Protecció de Dades, que va entrar en vigor el 25 de maig del 2018.
Si vols informar-te amb detall, consulta la política de privacitat i "cookies". És la política que apliquem quan navegues per la web.
25 d'Octubre de 2015
Diumenge | 18:00 h.
Terrassa - Auditori Municipal
Serenade
E. Elgar
Serenata per a cordes en mi menor op. 20
A. Guinovart
Serenata Amadeus
P. I. Tchaikovsky
Serenata per a cordes en Do M.
La Serenade o Serenata té els seus orígens en les balades que cantaven els enamorats a mitja tarda sota les finestres de les seves estimades. Curiosament, el terme no deriva de serà (tarda) sinó de sereno (calmat, reposat). Durant el segle XVIII va gaudir de moltíssima popularitat. S’interpretaven en festes i actes socials, noces, actes cortesans etc. A partir del segle XIX la Serenata és tractada ja com una obra de gran format pels autors escrivint serenates de gran bellesa i importància musical.
La Serenata en mi menor op. 20 d'E. Elgar és una de les primeres composicions de l'autor. Basada en tres peces escrites el 1888 per a una orquestra de dones que ell dirigia, la Serenata va estar dedicada a la seva esposa Alice, qui va ajudar a escriure les melodies que surten a l'obra, en motiu del tercer aniversari del seu casament. Una obra que al final dels seus dies Elgar reconeixia com a un dels seus treballs favorits.
La Serenata en Do M. de Tchaikovsky s’ha convertit amb el temps en un dels monuments sonors més singulars i influents de la música clàssica i és sens dubte una de les seves millors obres. Energia en estat pur i plena de melodies encisadores, és segons l'autor un homenatge a Mozart i al seu estil. Escrita en poc més d'un mes mostra totalment el romanticisme de Tchaikovsky envoltant l'arquitectura de l'estil clàssic. I en paraules del mateix compositor: ”la Serenata la vaig escriure des de la compulsió interna. Aquesta és una peça escrita des del cor, i per això m'atreveixo a dir que aquest treball no està exempt de qualitats artístiques”. Una gran afirmació i una gran veritat.
I amb elles una obra de recent fornada: la Serenata Amadeus escrita per un dels nostres compositors més internacionals, Albert Guinovart. Escrita el 2014, aquesta obra està inspirada en la Petita Serenata Nocturna de W. A. Mozart, plena de jocs constants entre el llenguatge de Guinovart i les referències a una música que amb el temps ha esdevingut quasi com a “banda sonora” de moltes persones.
Un concert que aplega dues de les grans obres mestres en forma de serenata de la història de la música i una petita joia per a descobrir i gaudir.
La Serenata en mi menor op. 20 d'E. Elgar és una de les primeres composicions de l'autor. Basada en tres peces escrites el 1888 per a una orquestra de dones que ell dirigia, la Serenata va estar dedicada a la seva esposa Alice, qui va ajudar a escriure les melodies que surten a l'obra, en motiu del tercer aniversari del seu casament. Una obra que al final dels seus dies Elgar reconeixia com a un dels seus treballs favorits.
La Serenata en Do M. de Tchaikovsky s’ha convertit amb el temps en un dels monuments sonors més singulars i influents de la música clàssica i és sens dubte una de les seves millors obres. Energia en estat pur i plena de melodies encisadores, és segons l'autor un homenatge a Mozart i al seu estil. Escrita en poc més d'un mes mostra totalment el romanticisme de Tchaikovsky envoltant l'arquitectura de l'estil clàssic. I en paraules del mateix compositor: ”la Serenata la vaig escriure des de la compulsió interna. Aquesta és una peça escrita des del cor, i per això m'atreveixo a dir que aquest treball no està exempt de qualitats artístiques”. Una gran afirmació i una gran veritat.
I amb elles una obra de recent fornada: la Serenata Amadeus escrita per un dels nostres compositors més internacionals, Albert Guinovart. Escrita el 2014, aquesta obra està inspirada en la Petita Serenata Nocturna de W. A. Mozart, plena de jocs constants entre el llenguatge de Guinovart i les referències a una música que amb el temps ha esdevingut quasi com a “banda sonora” de moltes persones.
Un concert que aplega dues de les grans obres mestres en forma de serenata de la història de la música i una petita joia per a descobrir i gaudir.