Hem actualitzat la política de privacitat i "cookies" per adaptar-nos al Reglament General de Protecció de Dades, que va entrar en vigor el 25 de maig del 2018.
Si vols informar-te amb detall, consulta la política de privacitat i "cookies". És la política que apliquem quan navegues per la web.
The Passion of Mary
The Passion of Mary, (La Passió de Maria), és un oratori dramàtic que originalment, el 2002, fou un encàrrec que Howard Blake materialitzà en una obra per a soprano, tiple, orquestra i narradors; un Stabat Mater, que s’interpretà a l’Abadia de Sherborne, amb Patrizia Rosario (soprano), el Cor de la Catedral de Winchester, i la Bornemouth Symphony Orchestra, sota la direcció de David Hill.Entre els anys 2.002 i 2.006, el compositor revisà i extengué l’obra de manera que en resultà un oratori d’aproximadament una hora, que s’estructura en quatre parts: I. Visitation, Nativity, Boyhood (Anunciació, Naixement i Infantesa), II. Temptation, Beatitudes, Crucifixion (Temptacions, Benaurances i Crucifixió), III. Stabat Mater, IV. Resurrection and Salve Regina (Resurrecció i Salve Regina).
D’herència “britteniana” en el seu estil melòdic i harmònic, l’obra es presenta amb un leit-motiv introductori, que obre la primera i la tercera parts, cadascuna d’elles perfectament diferenciada i amb el seu propi caràcter, però ensems unificades en un fil conductor que porta a un semi-climax en el moment de la segona part que descriu la crucifixió de Jesús, i, posteriorment a la última part en què, després d’un anunci recitatiu del tenor, s’entona un Salve Regina que culmina amb un triomfant i monumental final de l’obra. En ella queda ben palesa la indissoluble relació entre la “Passió de Maria”, i la “Passió de Crist”.
El text recull passatges bíblics i propis de la litúrgia tradicional, dels que Howard Blake realitzà un profund estudi, amb el suport d’una extensa bibliografia, per materialitzar el seu procés creatiu en aquesta magnífica partitura. Part del text és en llatí, i part en anglès, de manera que es creen dos plans, un de diegètic, i l’altre d’extradiegètic, que realcen el relleu de l’obra.
D’herència “britteniana” en el seu estil melòdic i harmònic, l’obra es presenta amb un leit-motiv introductori, que obre la primera i la tercera parts, cadascuna d’elles perfectament diferenciada i amb el seu propi caràcter, però ensems unificades en un fil conductor que porta a un semi-climax en el moment de la segona part que descriu la crucifixió de Jesús, i, posteriorment a la última part en què, després d’un anunci recitatiu del tenor, s’entona un Salve Regina que culmina amb un triomfant i monumental final de l’obra. En ella queda ben palesa la indissoluble relació entre la “Passió de Maria”, i la “Passió de Crist”.
El text recull passatges bíblics i propis de la litúrgia tradicional, dels que Howard Blake realitzà un profund estudi, amb el suport d’una extensa bibliografia, per materialitzar el seu procés creatiu en aquesta magnífica partitura. Part del text és en llatí, i part en anglès, de manera que es creen dos plans, un de diegètic, i l’altre d’extradiegètic, que realcen el relleu de l’obra.