Hem actualitzat la política de privacitat i "cookies" per adaptar-nos al Reglament General de Protecció de Dades, que va entrar en vigor el 25 de maig del 2018.
Si vols informar-te amb detall, consulta la política de privacitat i "cookies". És la política que apliquem quan navegues per la web.
A l'entorn de W.A Mozart / Altafulla
Filtz A.
Simfonia núm 2 en sol m
Mozart W.A
Concert per a violí núm 3 en Sol M / Antonio García Egea, violí
Myslivecek J.
Divertiment en Fa M
Haydn J.
Simfonia núm 49 La Passione
Antonio Garcia Egea, violí
A l’entorn de W.A.Mozart
Parlar d’un referent en la història de la música com W.A.Mozart evidentment és tot un
doctorat. La seva vida, aprenentatge, evolució musical... un munt d’històries i anècdotes que han omplert i ompliran llibres i debats. Però és important veure que l’esdevenir de qualsevol persona també està marcat per elements que trobem en el nostre entorn. I en aquest sentit W.A.Mozart no és cap excepció.
En temps del gran geni de Salzburg existia una escola, una manera de fer i entendre la
música, que va deixar meravellada a tot Europa: l’Esola de Mannheim. Ens referim a ella com un seguit de tècniques orquestrals utilitzades pels músics de l’Orquestra de Mannheim, amb recursos acústics molt efectistes de crescendos, diminuendos, pauses geladores i articulacions musicals molt clares, i també al referir-nos a compositors que varen escriure per a ella o sota la seva influència.
Molts compositors es relacionaren i buscaren inspiració musical en ella. Hi ha dos casos
que podríem anomenar monumentals. J.Haydn, que rebé l’encàrrec dels músics de l’orquestra per escriure sis simfonies, i W.A.Mozart que quedà meravellat del seu clarinet en la seva primera visita a Mannheim. Un Mannheim que l’atrapà a nivell musical i humà, amb una amistat molt forta amb Cannabich, un dels seus directors, i un dels seus grans amors, Aloysia. Una ciutat que també tingué la sort de que el mateix compositor hi dirigí una l’estrena d’una de les seves famoses òperes: les Bodes de Fígaro.
Una orquestra que destacà per dimensions, per tenir els millors instrumentistes arribats de
diferents indrets europeus i que també eren bons compositors, i entre ells cal destacar al
violoncel·lista Anton Filtz com a un dels seus millors simfonistes.
Parlar d’un referent en la història de la música com W.A.Mozart evidentment és tot un
doctorat. La seva vida, aprenentatge, evolució musical... un munt d’històries i anècdotes que han omplert i ompliran llibres i debats. Però és important veure que l’esdevenir de qualsevol persona també està marcat per elements que trobem en el nostre entorn. I en aquest sentit W.A.Mozart no és cap excepció.
En temps del gran geni de Salzburg existia una escola, una manera de fer i entendre la
música, que va deixar meravellada a tot Europa: l’Esola de Mannheim. Ens referim a ella com un seguit de tècniques orquestrals utilitzades pels músics de l’Orquestra de Mannheim, amb recursos acústics molt efectistes de crescendos, diminuendos, pauses geladores i articulacions musicals molt clares, i també al referir-nos a compositors que varen escriure per a ella o sota la seva influència.
Molts compositors es relacionaren i buscaren inspiració musical en ella. Hi ha dos casos
que podríem anomenar monumentals. J.Haydn, que rebé l’encàrrec dels músics de l’orquestra per escriure sis simfonies, i W.A.Mozart que quedà meravellat del seu clarinet en la seva primera visita a Mannheim. Un Mannheim que l’atrapà a nivell musical i humà, amb una amistat molt forta amb Cannabich, un dels seus directors, i un dels seus grans amors, Aloysia. Una ciutat que també tingué la sort de que el mateix compositor hi dirigí una l’estrena d’una de les seves famoses òperes: les Bodes de Fígaro.
Una orquestra que destacà per dimensions, per tenir els millors instrumentistes arribats de
diferents indrets europeus i que també eren bons compositors, i entre ells cal destacar al
violoncel·lista Anton Filtz com a un dels seus millors simfonistes.