Hem actualitzat la política de privacitat i "cookies" per adaptar-nos al Reglament General de Protecció de Dades, que va entrar en vigor el 25 de maig del 2018.
Si vols informar-te amb detall, consulta la política de privacitat i "cookies". És la política que apliquem quan navegues per la web.
23 d'Octubre de 2016
Diumenge | 18:00 h.
Terrassa - Auditori Municipal
Postals a Enric Granados
Ch. Avison
Concerto Grosso núm. 5 After Scarlatti
E. Grieg
Dues melodies nòrdiques op. 63
I. Albéniz
Tres danses de la Suite Espanyola
E. Granados
3 valsos poètics
E. Granados
Dues danses
C. Saint-Saëns
Sarabanda op. 93
C. Saint-Saëns
Danse Bacchanale
Enric Granados, nascut a Lleida el 1867 i mort el 1916 en el Canal de la Mànega durant la primera guerra mundial després al ser torpedinat el vaixell on viatjava juntament la seva dona, fou un dels grans impulsors de l'escola moderna catalana de piano juntament amb Isaac Albéniz. Pianista, compositor i pedagog català és conegut sobretot per la seva obra pianística. En el concert que us presentem hem escollit composicions de músics que tingueren diferents influències en l'obra i vida de Granados juntament amb obres del mateix compositor. Unes postals sonores farcides d'obres originals i arranjaments fets per a orquestra de cordes.
Postal núm. 1 - Domenico Scarlatti
Una de les grans aportacions de Granados a la literatura pianística va ser la transcripció per a piano de les 26 Sonates per a clave del compositor a cavall del barroc i el classicisme D. Scarlatti. Granados va abordar la tasca de presentar obres pràcticament desconegudes al públic contemporani amb una adequació total al piano modern. Us en presentem una altre transcripció: la realitzada en forma de Concerto Grosso per part del britànic del segle XVIII Ch. Avison.
Postal núm. 2 - Edvard Grieg
La relació de Granados amb el noruec E. Grieg podríem dir que és més aviat d'una “afinitat espiritual”. Els qui van tenir l'oportunitat d'escoltar les seves interpretacions, parlen de Granados com d'un pianista excepcional, sobretot en les obres de Chopin, Schumann i Grieg. A part, l'èxit de l'estrena de les seves Danses Espanyoles va cridar l'atenció musical d'E. Grieg i de C. Saint-Saëns.
Postal núm. 3 - Isaac Albéniz
La coincidència d'aquest dos grans pianistes va ser realment duradora i d'amistat. Concursos, mestres, concerts... i l'energia comuna per impulsar una escola moderna catalana de piano. Influenciats els dos per l'impuls d'un renaixement nacionalista musical del seu mestre Felip Pedrell les seves obres comparteixen en molts casos aquesta base d'elements tradicionals ibèrics.
Postal núm. 4 - Enric Granados
L'estil de Granados el podríem anomenar com un gir personal cap a un nacionalisme tardo romàntic. El món de la tonadilla, el folklore ibèric, i l'admiració per Goya van inspirar-li les obres més destacades de la seva producció. Les seves millors obres es troben entre la producció pianística i de l'obra orquestral sols lIntermezzo de l'òpera Goyescas ha quedat com a obra important. Granados sentia una verdadera passió pels temps de Francisco Goya i l'ambient que el pintor va saber retratar. La seva consagració mundial esdevingué amb l'estrena de Goyescas a la Sala Pleyel de París.
Postal núm. 5 - Camile Saint-Saëns
Una relació amb passos diversos: admiració de Granados cap a Saint-Saëns, la possibilitat de treballar amb ell com a mestre, compartir escenaris en concerts cambrístics i també l'admiració del músic francès cap a l'obra de Granados “Danses Espanyoles”. Concertista amb el piano i l'orgue, Saint-Saëns té una basta relació de composicions entre simfonies, obres de càmera, poemes simfònics, òperes, concerts per a instruments solistes i dels primers en realitzar música cinematogràfica.
Postal núm. 1 - Domenico Scarlatti
Una de les grans aportacions de Granados a la literatura pianística va ser la transcripció per a piano de les 26 Sonates per a clave del compositor a cavall del barroc i el classicisme D. Scarlatti. Granados va abordar la tasca de presentar obres pràcticament desconegudes al públic contemporani amb una adequació total al piano modern. Us en presentem una altre transcripció: la realitzada en forma de Concerto Grosso per part del britànic del segle XVIII Ch. Avison.
Postal núm. 2 - Edvard Grieg
La relació de Granados amb el noruec E. Grieg podríem dir que és més aviat d'una “afinitat espiritual”. Els qui van tenir l'oportunitat d'escoltar les seves interpretacions, parlen de Granados com d'un pianista excepcional, sobretot en les obres de Chopin, Schumann i Grieg. A part, l'èxit de l'estrena de les seves Danses Espanyoles va cridar l'atenció musical d'E. Grieg i de C. Saint-Saëns.
Postal núm. 3 - Isaac Albéniz
La coincidència d'aquest dos grans pianistes va ser realment duradora i d'amistat. Concursos, mestres, concerts... i l'energia comuna per impulsar una escola moderna catalana de piano. Influenciats els dos per l'impuls d'un renaixement nacionalista musical del seu mestre Felip Pedrell les seves obres comparteixen en molts casos aquesta base d'elements tradicionals ibèrics.
Postal núm. 4 - Enric Granados
L'estil de Granados el podríem anomenar com un gir personal cap a un nacionalisme tardo romàntic. El món de la tonadilla, el folklore ibèric, i l'admiració per Goya van inspirar-li les obres més destacades de la seva producció. Les seves millors obres es troben entre la producció pianística i de l'obra orquestral sols lIntermezzo de l'òpera Goyescas ha quedat com a obra important. Granados sentia una verdadera passió pels temps de Francisco Goya i l'ambient que el pintor va saber retratar. La seva consagració mundial esdevingué amb l'estrena de Goyescas a la Sala Pleyel de París.
Postal núm. 5 - Camile Saint-Saëns
Una relació amb passos diversos: admiració de Granados cap a Saint-Saëns, la possibilitat de treballar amb ell com a mestre, compartir escenaris en concerts cambrístics i també l'admiració del músic francès cap a l'obra de Granados “Danses Espanyoles”. Concertista amb el piano i l'orgue, Saint-Saëns té una basta relació de composicions entre simfonies, obres de càmera, poemes simfònics, òperes, concerts per a instruments solistes i dels primers en realitzar música cinematogràfica.