Rèquiem, de Gounod

Llegir més

Rèquiem, de Gounod

Missa de Santa Cecília (fragments)
Les set paraules de Jesús a la creu (fragments)
Rèquiem en Do M. op. pòstum
Pocs gèneres musicals han sobreviscut al pas dels segles com la Missa de Rèquiem. Grans compositors li han dedicat un paper important en el seu repertori, i és un fet que aquestes obres encara tenen una immensa capacitat per emocionar-nos en ple segle XXI.

Un rèquiem o missa de difunts és la missa utilitzada per l'Església Catòlica Romana (i també per les Esglésies Catòliques Orientals) en els funerals o en els serveis litúrgics en record d'algun difunt. El terme "rèquiem" prové de la primera paraula del text, que comença amb “Requiem aeternam dona eis, Domine”, és a dir, "concedeix-los el descans etern, Senyor". En el terreny musical un rèquiem també és la composició que utilitza aquest text per crear una obra de sensacions úniques i ha inspirat a un gran nombre de compositors com Mozart, Verdi, Dvořák, Fauré o Duruflé.

Charles Gounod fou un dels músics francesos més famosos del segle XIX. La seva música, aliada a la poesia d’Emile Augier, Jules Barbier i Michel Carré, va arribar a ser la més poderosa i la més àmpliament difosa expressió del romanticisme francès en la seva forma més lírica i sentimental. Gran compositor d'òperes i música sacra viatjà pels focus musicals més importants d'Europa on s'omplia de coneixement. Als 21 anys guanya un premi de composició a Roma i el gran Hector Berlioz escriu sobre una de les seves obres: “Tot és nou i distingit: la melodia, les modulacions i l'harmonia. Gounod demostra ací que podem esperar-ho tot d'ell”.

El 1890 malauradament Gounod va viure la mort del seu nét Maurice, de quatre anys d’edat. Aquest fet el va commoure profundament i es refugià en la composició, començant el seu Rèquiem. Una obra amb una música melòdica, transparent, confiada i calmada, plena de consolació. La que seria la seva última composició el va tenir ocupat entre el març de 1891 i principis de 1893. El compositor no va arribar a viure per veure estrenada aquesta obra. El 15 d'octubre de 1893, tot i sentir-se cansat, Gounod va anar a l'església amb el seu alumne i fidel company Henri Büsser; cap a migdia, va seure al seu estudi per acabar uns retocs a l'arranjament per a piano de la seva missa de difunts. La seva esposa el va trobar inconscient, amb el cap reposant a la partitura. Tres dies després va morir.
Subscriu-te al butlletí
Enviar Subscripció
Baixa del Servei

 

Cicle de Concerts

Festival d'Estiu

Tots els Programes

Contacte

Rambla Sant Nebridi, 2 8e 1a
08222 Terrassa

 

Copyright © 2018 OCT48

Avís legal

PRIVACITAT I COOKIES
Hem actualitzat la política de privacitat i "cookies" per adaptar-nos al Reglament General de Protecció de Dades, que va entrar en vigor el 25 de maig del 2018.

Si vols informar-te amb detall, consulta la política de privacitat i "cookies". És la política que apliquem quan navegues per la web.
ACCEPTAR