Hem actualitzat la política de privacitat i "cookies" per adaptar-nos al Reglament General de Protecció de Dades, que va entrar en vigor el 25 de maig del 2018.
Si vols informar-te amb detall, consulta la política de privacitat i "cookies". És la política que apliquem quan navegues per la web.
MusiCàtnia 2015, a la tenora
D. Terradellas
Obertura - La Calamita de Cuori
C. Baguer
Simfonia núm. 2 en do m
J. Fàbrega
Simfonia en Re Major
F. Pedrell
Gallarda
M. Casellas
Sant Magí de Brufaganya
Jordi Figaró, tenora
MusiCàtnia és un dels grans projectes de l'OCT48; nascut el juny del 2011 , en el marc del desè aniversari de l'orquestra, consisteix en un programa anual dedicat única i exclusivament a música per a cordes escrita per compositors i compositores catalans. Una proposta nascuda amb la voluntat de perpetuar-se en el temps i amb un clar interès de cultivar, recuperar, dinamitzar i ajudar a crear un repertori per a codes fet per persones del nostre país.
Enguany el programa del concert té dos eixos bàsics: continuar amb el treball de “recuperació i normalització” de la música escrita durant el XVIII amb obres originals o adaptacions per a cordes dels nostres “clàssics”, tal com era costum a l'època, i un petit homenatge en els 200 anys del naixement d'Andreu Toron, que donà l'actual forma a un instrument únic i amb color de la nostra terra: la tenora.
De la nostra música del XVIII hem triat obres de tres compositors: Domènec Terradellas, un dels grans compositors d'òpera de l'època i que realitzà la seva vida musical fora de Catalunya, amb l'Obertura de la seva òpera La Calamita de Cuori i dos autors barcelonins ja amb plena influència de la música que presentava Haydn: Carles Baguer i la Simfonia núm. 2, la seva única simfonia escrita en tonalitat menor, i la recuperació després d'estar molts anys sense ser tocada de la Simfonia en Re M de Josep Fàbrega.
El 1815 naixia a Cameles (Rosselló) Andreu Toron, l'inventor de la tenora actual. Un instrument amb una sonoritat única i que, segons Juli Garreta, “Només hi ha un instrument al món que pugui donar un crit de joia, o de dolor, amb veu humana, i aquest és la tenora”. El nostre homenatge a aquest instrument és evidentment amb els sons d'una partitura: l'estrena de l'obra Sant Magí de Brufaganya de Marcel Casellas, músic, compositor i pedagog de la nostra música tradicional, amb la tenora de Jordi Figaró, gran impulsor d'aquest instrument. I per introduir aquesta obra no podem oblidar a Felip Pedrell, la persona que impulsà el nacionalisme musical català. D'ell escoltarem la seva peça per a cordes Gallarda.
Dins la riquesa de cada poble hi ha el so de la seva gent
Enguany el programa del concert té dos eixos bàsics: continuar amb el treball de “recuperació i normalització” de la música escrita durant el XVIII amb obres originals o adaptacions per a cordes dels nostres “clàssics”, tal com era costum a l'època, i un petit homenatge en els 200 anys del naixement d'Andreu Toron, que donà l'actual forma a un instrument únic i amb color de la nostra terra: la tenora.
De la nostra música del XVIII hem triat obres de tres compositors: Domènec Terradellas, un dels grans compositors d'òpera de l'època i que realitzà la seva vida musical fora de Catalunya, amb l'Obertura de la seva òpera La Calamita de Cuori i dos autors barcelonins ja amb plena influència de la música que presentava Haydn: Carles Baguer i la Simfonia núm. 2, la seva única simfonia escrita en tonalitat menor, i la recuperació després d'estar molts anys sense ser tocada de la Simfonia en Re M de Josep Fàbrega.
El 1815 naixia a Cameles (Rosselló) Andreu Toron, l'inventor de la tenora actual. Un instrument amb una sonoritat única i que, segons Juli Garreta, “Només hi ha un instrument al món que pugui donar un crit de joia, o de dolor, amb veu humana, i aquest és la tenora”. El nostre homenatge a aquest instrument és evidentment amb els sons d'una partitura: l'estrena de l'obra Sant Magí de Brufaganya de Marcel Casellas, músic, compositor i pedagog de la nostra música tradicional, amb la tenora de Jordi Figaró, gran impulsor d'aquest instrument. I per introduir aquesta obra no podem oblidar a Felip Pedrell, la persona que impulsà el nacionalisme musical català. D'ell escoltarem la seva peça per a cordes Gallarda.
Dins la riquesa de cada poble hi ha el so de la seva gent