Hem actualitzat la política de privacitat i "cookies" per adaptar-nos al Reglament General de Protecció de Dades, que va entrar en vigor el 25 de maig del 2018.
Si vols informar-te amb detall, consulta la política de privacitat i "cookies". És la política que apliquem quan navegues per la web.
La petita simfonia
F. I. Beck
Simfonia op. 1 núm. 1
J. Fàbrega
Simfonia en Re Major
W. A. Mozart
Simfonia de Salzburg KV. 136
J. Haydn
Simfonia núm. 85 – La Reina
N. Rakov
Little Symphony
La petita Simfonia és una de les grans apostes de l'OCT48 per a la temporada 2014-2015 i que esperem arreli amb el temps. Un programa de concert basat en simfonies escrites per a cordes i també adaptades per a la formació orquestral, tant obres d'autors coneguts com petites joies per a descobrir.
La història de la simfonia va començar en el barroc amb fragments instrumentals que introduïen els formats operístics o de concert, en definitiva era música per a ser escoltada. Durant el segle XVIII es desenvolupà com a forma independent fins a l’elaboració de grans partitures com les de W. A. Mozart i J. Haydn, quan esdevingué una forma incomparable que molts compositors han utilitzat per a crear la seva millor música.
Les obres que us presentem en aquest programa tenen dos eixos: primeres simfonies o obres de joventut d'autors consagrats i petites joies per descobrir i ajudar a la seva difusió. Del primer grup hem escollit W. A. Mozart amb la seva Simfonia de Salzburg KV. 136 on ja mostra totalment la màgia i frescor de la seva música i música de J. Haydn amb la simfonia preferida de la reina Maria Antonieta de França: la Simfonia núm. 85 ‘la Reina’ en una versió per a cordes escrita pel mateix compositor segons consta en el manuscrit i un fet habitual en l'època per tal de poder fer arribar a qualsevol espai les grans obres simfòniques del moment però en petit format. I del segon grup tres petites joies musicals per a descobrir amb la música de dos violinistes i directors d'orquestra separats en l'espai i el temps: la Simfonia op. 1 núm. 1 de l'alemany Ignaz Beck (una música de les més originals i sorprenents del període preclàssic) i la Petita Simfonia del rus Nikolai Rakov anomenat “artista del poble” el 1975 i amb una música de colors i energies sublims. Amb aquest grup una obra “oblidada” durant molt de temps en biblioteques i per tornar a posar de nou als escenaris: un tast de la música catalana del XVIII amb la Simfonia en Re de Josep Fàbrega.
La història de la simfonia va començar en el barroc amb fragments instrumentals que introduïen els formats operístics o de concert, en definitiva era música per a ser escoltada. Durant el segle XVIII es desenvolupà com a forma independent fins a l’elaboració de grans partitures com les de W. A. Mozart i J. Haydn, quan esdevingué una forma incomparable que molts compositors han utilitzat per a crear la seva millor música.
Les obres que us presentem en aquest programa tenen dos eixos: primeres simfonies o obres de joventut d'autors consagrats i petites joies per descobrir i ajudar a la seva difusió. Del primer grup hem escollit W. A. Mozart amb la seva Simfonia de Salzburg KV. 136 on ja mostra totalment la màgia i frescor de la seva música i música de J. Haydn amb la simfonia preferida de la reina Maria Antonieta de França: la Simfonia núm. 85 ‘la Reina’ en una versió per a cordes escrita pel mateix compositor segons consta en el manuscrit i un fet habitual en l'època per tal de poder fer arribar a qualsevol espai les grans obres simfòniques del moment però en petit format. I del segon grup tres petites joies musicals per a descobrir amb la música de dos violinistes i directors d'orquestra separats en l'espai i el temps: la Simfonia op. 1 núm. 1 de l'alemany Ignaz Beck (una música de les més originals i sorprenents del període preclàssic) i la Petita Simfonia del rus Nikolai Rakov anomenat “artista del poble” el 1975 i amb una música de colors i energies sublims. Amb aquest grup una obra “oblidada” durant molt de temps en biblioteques i per tornar a posar de nou als escenaris: un tast de la música catalana del XVIII amb la Simfonia en Re de Josep Fàbrega.